El taoisme descriu la teoria de les cinc fases com una forma més d’explicar la correlació del cos humà i de les malalties en la natura que no para de fluir. Aquestes cinc fases pertanyents a la natura són: Aigua, Foc, Terra, Metall i Fusta. Tenen relacions amb les estacions climàtiques, amb cadascun dels òrgans i vísceres, Zang Fu, amb els teixits del cos i amb les emocions.

A cada Zang Fu, se li adjudica en medicina xinesa, unes funcions en alguns casos diferents de les habituals en medicina occidental.

Fusta	Foc	Terra	Metall	Aigua
Primavera	Estiu	Interestació	Tardor	Hivern
Vent	Calor	Humitat	Sequedat	Fred
Naixement	Creixement	Maduresa	Vellesa	Mort
Est	Sud	Centre	Oest	Nord
Àcid	Amargant	Dolç	Picant	Salat
Fusta	Foc	Terra	Metall	Aigua
Fetge	Cor	Melsa	Pulmó	Ronyó
Bufeta fel	Budell prim	Estómac	Budell gruixut	Bufeta
Vista	Tacte	Gust	Olfacte	Oïda
Músculs	Sistema circulatori	Teixit adipós	Pell	Ossos, cabell
Ira	Alegria	Preocupació	Tristesa	Por

Així, l’element fusta tindria l’energia de la primavera, el color verd, el vent com a clima i el gust àcid com a sabor. Els seus òrgans serien el fetge i la vesícula biliar, i el teixit del cos seria la musculatura.

També cal deixar clar que el concepte “òrgan“ s’amplia i per exemple, el fetge o la vesícula biliar no són només un òrgan anatòmic, sinó també tota una constel·lació de relacions.

En medicina xinesa, quan diem que l’energia del fetge no funciona fluidament, no volem dir que tinguem una patologia hepàtica en el sentit estricte del terme. Així doncs i segons aquesta llei, a la primavera el vent seria un dels estats climatològics més habituals i predominarien els problemes musculars; l’energia del fetge i la vesícula biliar serien predominants; els aliments amb sabor àcid tindrien efecte en aquests òrgans i també enfadar-nos podria influir de forma decisiva en aquest element.